Els Bonos i Obligaciones del Estado que s'emetin des del juliol del 1997, anomenats "segregables", presenten dues característiques diferencials enfront dels Bonos i Obligaciones del Estado emesos amb anterioritat a aquesta data:
-
Possibilitat de "segregació": és a dir, possibilitat de separar cada bo en "n" valors (els anomenats strips ), un per cada pagament que la possessió del bo doni dret a rebre. Així doncs, d'un Bo a 5 años podrien obtenir-se 6 strips: un per cada pagament de cupó anual, i un sisè pel principal , al cap dels 5 anys. Cadascun d'aquests strips pot ser negociat posteriorment de manera diferenciada de la resta de strips procedents del bo.
Aquesta operació de segregació transforma un actiu de rendiment explícit bo o obligació) en una sèrie de valors de rendiment implícit - bons cupó zero--, la data de venciment i valor de reemborsament dels quals coincideixen amb els dels cupons i principal de l'actiu originari. Els bons cupó zero tenen unes característiques financeres peculiars que els fan especialment atractius per a determinats inversors. Els strips són una forma de cobrir aquesta demanda sense necessitat d'augmentar la gamma de valors emesos pel Tesoro.
A més, es permet realitzar l'operació inversa a la descrita, és a dir, la reconstitució de l'actiu originari a parti dels bons cupó zero procedents de la seva segregació. - El seu tractament fiscal més favorable per a subjectes passius de l'Impost sobre Societats: el cupó dels Bonos i Obligaciones del Estado segregables no està subjecte a retenció, i tampoc pateixen retenció els rendiments implícits generats pels bons cupó zero ( strips )procedentes de su segregación.
Tota la resta de característiques dels Bons i Obligacions segregables (terminis d'emissió, freqüència de cupó, mètode d'emissió... ) són idèntiques a les dels Bons i Obligacions "no segregables".
El Tesoro va començar a emetre valors segregables el juliol del 1997. La segregació pròpiament dita i la negociació dels strips resultants es va iniciar el gener del 1998.