Moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l'exterior
són lliures qualssevol actes, negocis, transaccions i operacions entre residents i no residents que comportin, o del compliment dels quals puguin derivar-se, cobraments i pagaments exteriors, així com les transferències procedents de l'exterior i destinades a l'exterior, i les variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditores davant l'exterior, sense més limitacions que les que disposa aquesta Llei i la legislació sectorial específica ( article 1.2 de la Llei 19/2003, de 4 de juliol).
El Tractat constitutiu de la Unió Europea va proclamar aquesta llibertat, i va aconseguir d'aquesta manera una equiparació amb la resta de llibertats comunitàries bàsiques. Fins i tot es va més enllà, quan l'article 56 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea no només prohibeix les restriccions als moviments de capitals i als pagaments entre Estats membres, sinó també entre els Estats membres i tercers països.
En línia amb el Tractat constitutiu, el principi de llibertat dels moviments de capitals recull, des d'un punt de vista objectiu, el que s'ha d'entendre per transaccions econòmiques amb l'exterior.
Des d'una òptica subjectiva, el criteri fonamental en matèria de moviments de capitals és el de residència, els conceptes del qual (de resident i no resident a Espanya) defineix l'article 2 de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.
Alhora, l'article 58.1.b) del mateix Tractat reconeix el dret dels Estats membres a establir procediments de declaració de moviments de capitals a l'efecte d'informació administrativa o estadística, o a prendre mesures justificades per raons d'ordre públic o de seguretat pública.
Els actes, negocis, transaccions i operacions, així com les transferències procedents de l'exterior o destinades a l'exterior s'han de declarar.