Deuda en divisas

Des de començament dels anys vuitanta, el Regne d'Espanya ha estat un participant actiu dels mercat de capitals internacionals, cosa que ha permès la diversificació de les fonts de finançament i distribució del risc, incrementant, al mateix temps, la presència espanyola en els mercats financers, on el Tesoro està considerat un emissor sobirà de prestigi i solvència.

 Actualment, el finançament en divises té un paper complementari al finançament en euros. Un dels seus objectius prioritaris, a part de la possible obtenció d'estalvi en cost a través d'operacions d'arbitratge, és mantenir el contacte amb la base inversora internacional en bons del Regne d'Espanya, part de la qual no participa encara de manera habitual en les emissions de Deute de l'Estat en euros.

 El pes del deute del Tesoro denominat en divises en el deute total en circulació se situa en el 3-4 %. Addicionalment, existeix un estoc de deute denominat en euros i monedes euro, emesa originalment en moneda estrangera, però que, una cegada en vigor la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària, ha passat a ser deute en moneda nacional. Es tracta essencialment d'eurobons en marcs alemanys i francs francesos, emesos sota els procediments habituals de l'euromercat. Aquest deute internacional en euros i monedes-euro suposa aproximadament el 6 % del total de deute viu. El seu import anirà disminuint conforme es vagin amortitzant les operacions vives, ja que la pràctica totalitat de les emissions en euros es canalitzaran a través del mercat espanyol.

 La composició per monedes del deute en divises del Tesoro (abans de swaps) mostra una preeminència dels bons denominats en iens, seguits a distància per dòlars, lliures i francs suïssos, i per instruments, destaca el segment format per instruments negociables: eurobons i Notes a Mig Termini, sent menor la participació de préstecs. Els instruments a curt termini, com el paper Comercial i la Línia de Crèdit multidivisa, es reserven per a situacions de necessita de fons.