Derivats

 

Els mercat de derivats són una de les principals innovacions aparegudes en els mercats financers nacionals i internacionals en els últims anys, davant la major volatilitat i incertesa de preus i tipus d'interès. En particular, s'han desenvolupat instruments derivats i els seus corresponents mercats per facilitar la cobertura de riscos associats a les carteres de Deute públic. Així, a l'Estat espanyol, va néixer el 1989 el Mercado OM Ibérica, que el 1992 va deixar passar MEFF Renta Fija, que és el mercat oficial de futurs i opcions sobre Deute públic. En aquest mercat es negocien, compensen i liquiden tots els contractes d'opcions i futurs sobre Valors del Tesoro. Es tracta d'un mercat electrònic, en què els membres canalitzen les seves ordres de compravenda a una unitat central de processament, que les emmagatzema, casa i executa.
 

 Podem classificar els membres del mercat en diverses categories:

  • 1. Membres liquidadors: poden negociar i liquidar per compte propi, per compte de clients i per compte d'altres membres.
  • 2. Membres liquidadors dipositaris: actuen com a membres liquidadors i a més poden ser dipositaris o custodier les garanties dipositades com a conseqüència de les operacions realitzades en el mercat.
  • 3. Membres no liquidadors: actuen com a intermediaris, poden negociar pel seu compte i per compte dels seus clients, però per liquidar han d'acudir a un membre liquidador.


A més, existeix la figura de Creador de Mercat, la funció del qual és proporcionat liquiditat i profunditat als mercats.
 

Una característica destacable de MEFF Renta Fija és que, per determinar el marge de garantia -diàriament actualitzat- que cada agent ha de dipositar per operar en el mercat, la Cambra té en compte la posició neta de cada agent, compensant les operacions realitzades en ambdós mercats (futuros i opcions), reduint-se el marge exigit.
 

 Futurs sobre Deute de l'Estat

Un contracte de futurs és un contracte a termini, pel qual s'acorda la compravenda d'un actiu en una data futura i a un preu prefixat. Una característica essencial dels contractes de futurs és que es negocien en mercats organitzats i que pràcticament tots els elements del contracte estan estandarditzats; només el preu de l'operació a realitzat és susceptible de negociació. A més, en aquests mercats existeix una Cambra de Compensació que casa les operacions assegurant l'existència de contrapartida, segueix l'evolució diària del mercat en un procés conegut com a "marcar el mercat", i exigeix els marges de garantia (inicials i de variació diària) a les parts contractants.

Actualment es negocia el contracte de futur sobre el Bo a 10 any el subjacent del qual és un bo nocional teòricament emès a la par en la data de l'expiració i amb un cupó anual del 4 %. Els valors lliurables al venciment del contracte són aquelles Obligaciones del Estado que figurin en la relació elaborada per MEFF Renta Fija a aquest efecte; en general, per a cada venciment, seran lliurables totes les Obligaciones del Estado a 10 anys emeses en la subhasta del mes del primer venciment, a més de totes les Obligaciones del Estado originalment emeses a 10 años que, en la data de lliurament del corresponent venciment, tinguin un termini de vida residual igual o superior a set anys i sis mesos; en les emissions que incloguin clàusula d'amortització anticipada, es prendrà la data d'aquesta opció com a data d'amortització; així mateix, seran lliurables totes les Obligaciones del Estado emeses a terminis superiors a 10 anys sempre que es satisfacin certes condicions (relatives a la seva vida residual, al seu saldo viu i a la seva negociació).
 

Opcions sobre Deute de l'Estat

Un contracte d'opció consisteix a què el comprador de l'opció adquireix el dret (no l'obligació) de comprar (opció de compra o call) o vendre (opció de venda o put) un actiu en una data futura a un preu prèviament estipulat (preu d'exercici); a canvi d'adquirir aquest dret, el comprador de l'opció paga una prima (preu de l'opció), limitant, així, el seu risc a la quantia de la prima. El venedor de l'opció queda obligat a comprar o vendre l'actiu subjacent si la contrapartida exerceix l'opció, assumint major risc.


Actualment es negocien els següents contractes d'opció sobre Deute de l'Estat:

  • 1. Opció sobre el futur a 10 anys (trimestral): l'actiu subjacent és el contracte de futurs a 10 anys. El seu venciment és trimestral (març, juny, setembre i desembre) i és del tipus americà.
  • 2. Opció sobre el futur a 10 anys (mensual): l'actiu subjacent és el contracte de futurs a 10 anys. El seu venciment és mensual (en els mesos de gener, febrer, abril, maig, juliol, agost, octubre).